UNA ESTONA AMB DAVID OLEART

Aquest passat dimecres 15 de febrer vam poder gaudir en directe de prop d'una hora d'entrevista amb el genial i irrepetible David Oleart (entre molts altres: Premi Deejaymag al Millor DJ Resident 2009, Premi Deejaymag Especial a la Trajectòria el 2009 i nominacions a Millor DJ el 2008, 2009, 2010 i 2011, Millor DJ Resident el 2008, 2009, 2010 i 2011, i Millor DJ Promotor als Premis Deejaymags 2008, 2010 i 2011).

A la primera part de l'entrevista vam poder conèixer una mica la trajectòria vital d'un discjòquei que duu més de 30 anys a la cresta de l'onada. Vam fer un repàs d'alguns moments espectaculars com les mítiques sessions a la Cóncor, l'ÁreaCóncor, la She, entre altres. El David ens va explicar com posaven "més de 3.000 persones cada nit al centre de Sabadell fins que vam haver de traslladar-nos als afores per les molèsties" que causaven als veïns. També vam comentar amb ell alguns records de la mítica Ruta del Bacalao on "podies començar la festa el dijous al vespre i no parar de ballar fins dilluns"!

A continuació vam parlar del David més íntim, i ens va explicar com és un dia normal a la seva vida i, la veritat, és que dedica bona part del seu temps a mirar i remirar a diverses botigues les últimes novetats. Amb tot, però, ens comentava que tenia "certa enyorança" de la música màkina dels 80 i 90 i ens va explicar tècnicament que l'anomenada "màkina catalana funciona a 140 rpm mentre que la màkina valencia va a 128 o 129 rpm" i que per això, ell s'"identifica més amb la música de la Ruta del Bakalao".

Per acabar -val a dir que, si fos pel David Oleart, l'entrevista hagués pogut durar 3 hores-, les preguntes curtes ens va respondre:
- Un actor: George Clooney
- Una actriu: Angelina Jolie
- Un discjòquei: Sven Vath
- Un menjar: cargols
- El millor de sí mateix: la perseverança
- El pitjor de sí mateix: afirma ser tossut, ves...

Tots els components de Planet Dance li estem molt agraïts al David Oleart per l'estona tan agradable que ens va fer passar!!

AL MAL TEMPS...

EDITORIAL

Comencem el BPT d’aquesta setmana parlant del fred. I és que en aquests dies hem tingut temperatures baixíssimes, impròpies d’un clima mediterrani com el nostre. Veure temperatures de fins a 23º C sota zero als Pirineus és més propi del Tibet, on precisament avui els budistes celebren el dia del Nirvana.

Les baixes temperatures d’aquests dies ens han fet descobrir a tots una mica més l’interior de les nostres llars. Estem en un país típicament mediterrani, amb hiverns suaus i amb 334 dies de sol l’any, és per això, que bona part de la nostra vida la passem al carrer. Aquesta darrera setmana, però, hem intentat tots plegats passar el mínim de temps possible al carrer i això ho hem notat. Com? Hi ha qui ha passat més hores que mai davant la televisió (sovint avorrit). Hi ha qui ha navegat sense aturador per internet (sovint, sense saber on clickar). Hi ha qui ha aprofitat per fer feines per casa (sovint, sense el material adequat per mandra d’anar-lo a comprar). Aquests dies hi ha hagut (i encara hi està havent) gent que ha canviat els seus hàbits. Un exemple, quin percentatge de fumadors han fumat menys aquests dies? Clar, amb el fred que fa qualsevol se’n va al carrer a fumar!

Així doncs, no tot són desavantatges quan ens ve una ona de fred siberià. Caldria dir, però, que amb el fred que hem tingut, tots hem trobat a faltar una mica de neu, uns centímetres de neu, unes horetes d’imatges nevades, ni que fos només una enfarinada per poder fer quatre fotos amb la neu. Bé, un any més, i en portem 849 aquí a Montblanc, mai plou –o neva– al gust de tothom.

FRASE DE LA SETMANA
Aquesta setmana la frase és una coneguda frase de la famosíssima sèrie Star Trek. Diu així:

"El temps és la foguera on tots ens cremem"

COMENÇA EL PLANET DANCE TOUR 2012

Aquest dissabte dia 21 de gener, vam donar el tret de sortida al Planet Dance Tour 2012 al Pub EPD, situat al centre històric de la Vila de Montblanc.

Va ser l'estrena del nou format de festa que ens portarà durant tot l'any a diverses sales del nostre país. El programa, molt renovat, és el següent:

- SESSIÓ DUEL: Com es pot fusionar la música més actual amb els millor remembers de sempre? DJ RobaDJ i DJ Na2 ens faran una demostració d'enllaços sorprenents amb música per a totes les edats. Una sensació única i novedosa amb els èxits de sempre però radiats com mai!

- SESSIÓ 3.2: Aquest any, arriba DJ Jimmy 3.2 amb un espectacle que ens fa viatjar des de l'adolescència més rebel fins a la infantesa més tendre. Evidentment, no hi faltaran els èxits de la nostra joventut. Viu l'experiència de no poder deixar de cantar (i cridar!) amb les nostres millors sèries!

- VISUAL-DJ: Com es podrien mesclar les imatges per donar sensacions tàctils? Heu pensat en quin gust té el color blau? Sergi BPT i Roncerito ens fusionen dos sentits totalment refractaris amb les videoprojeccions animades que et deixaran amb la boca oberta.

Tot això i molt més és va veure al pub EPD de Montblanc el dia 21 de gener de 2012!

RESUM DEL 2011

EDITORIAL
Comencem el BPT d’aquesta setmana parlant de la nit de Cap d’Any, una nit on sembla que avorrir-se és de mala educació. A més, a vegades és una nit contradictòriament curta, ja que entre el sopar (que sempre s’allarga), les campanades i les primeres celebracions, gairebé no queda temps per sortir de festa, i això que tanquen ja de dia en molts llocs!

I parlant de campanades, tanquem avui un any 2011 que començava amb 15 setmanes seguides sense ni una festa intersetmanal (buf!) però que a principis de febrer les festes decennals de Valls ja ens van animar i molt i van indicar el futur de l’oci nocturn; 10 dies ininterromputs de festa nocturna i que va deixar superàvit per a l’Ajuntament! La Candela 2011 marcaria la fi de les festes majors deficitàries i de botellons, bé, excepte a Montblanc, on sembla que la Casa de la Vila no n’apren. Bé, aquí ens quedàvem amb el ‘tradicional sopar’ de Carnaval, tradicional? Tot just n’era la tercera edició...

Si ho recordeu, aquell mateix mes un montblanquí va estar a pocs centímetres d’anar a la final d’Eurovisió mentre la Coordinadora de Locals d’Oci Nocturn es queixava al Govern de les nombroses multes que havien rebut els pubs pel soroll de la gent que sortia a fumar a fora dels locals (us sona aquest tema?). El mes de març s’acabava amb la celebració dels 500 programes de PD! 500!! Pocs programes poden presumir d’assolir una xifra semblant! I com vam celebrar-ho? Doncs fent una bonica i entranyable sessió al QDQ, als orígens dels remembers montblanquins. Va ser una nit inoblidable per a tots.

Però allò seria l’inici ja que quinze dies després, l’actuació traspassaria fronteres i actuaríem a Enjoy Salou, això sí, després d’una tensa reunió mantinguda amb els responsables de la sala. Una reunió plena de cables amb connectors o programes com l’arxiconegut VisualDJ, a més d’altres asos trets de la màniga.

Després de la intensa típica primavera montblanquina, ens arribava el suau estiu del 2011 i, com no, l’Acampada Jove amb tots aquells neo hippies banyant-se de gratis a la Piscina Municipal... un estiu que tancàvem, després de diverses entrevistes com les de la genial María Lapiedra per continuar amb l’Abel Almena, el Xavi Metralla i DJ Piyuli fins a arribar el torn al Marsal Ventura, qui va oferir-se gairebé en directe a visitar Montblanc –tot i que no va dir que vindria a actuar, sinó a menjar rovellons- però, dit i fet, deu dies després teníem organitzada la macrofesta més espectacular de la Festa Major de Montblanc, una festa amb llum i so i amb l’equip de PD colze a colze amb Marsal Ventura. Quina gran nit de festa i sensacions!

El final d’any s’iniciava amb una condemna als actes vandàlics a Montblanc la nit del 15 d’octubre i apreníem que el ‘botellón’ català s’anomena entrompada, botellada o ampollot. Tot això és el que ha donat de sí el 2011, però espereu al 2012 perquè promet ser un any molt i molt especial.

FRASE DE L'ANY
Aquesta setmana, escollim la millor frase del 2011. I el pòdium queda com segueix:

FINALISTES:
"Només hi ha dues coses importants a la vida; la primera és el sexe i la segona, ..., no me'n recordo!"
"No sóc un inútil total; almenys serveixo com a mal exemple"

MILLOR FRASE DE L'ANY 2011:
<< No importa els badalls que facis abans de sortir a la nit. Sinó els somriures que facis l’endemà al matí >>

CAL TOCAR LES FESTES?

EDITORIAL
Comencem el BPT d’aquesta setmana parlant sobre algunes idees del nou president del govern central espanyol, l’Excm. Sr. Mariano Rajoy Brey. Una de les decisions que ha posat sobre la taula és el de passar els festius a dilluns “excepto en fiestas de arraigo social”.

Primer dilema. Què entenen a Madrid com “arraigo social”? Per exemple, si l’11 de setembre cau en dimarts haurem de celebrar la Diada Nacional el 10 de setembre? I la Diada de la Mare de Déu del Pilar és prou “arraigada” a Catalunya per celebrar-la quan toca independentment del dia de la setmana?

Segon dilema. Com podria ser la Festa Major de Montblanc a partir de l’any vinent? Us imagineu celebrar la festa els dies 4, 5 i 6 de setembre, per exemple? Quan veuríem els Gegants?

Tercer dilema. Quants dies (més aviat nits) de festa ens perdríem? Com afectaria això al sector de l’oci nocturn? I a nosaltres? Imagineu-vos que sortiu divendres amb les piles carregades ‘a tope’. L’endemà dissabte ja costa una mica més activar-se, tot i que depenent de la companyia, la festa poc resultar fins i tot millor que la del divendres. Ara, ens imaginem que dilluns és festa i, per tant, diumenge a la nit toca sortir. Uf? Estic cansat! Em fa mal tot! La mama no em deix!... Qualsevol excusa podria ser bona per a aquells que no aguanten el ritme. En canvi, aquestes situacions no passen quan el dia festiu és en dimarts ja que així pots sortir el divendres i dissabte, el diumenge es descansa i el dilluns a la nit es torna a gaudir al màxim aprofitant tots els instants d’una nit amb bona companyia.

Si el que volen és unificar festius, des de BPT donem una nova idea per als senyors del Partido Popular; els xinesos no canvien les festes, canvien els caps de setmana! Sí, tal i com ho sentiu. Si un festiu no cau en dilluns o divendres, mouen el dissabte i el diumenge! Imagineu-vos que el 15 d’agost caigués en dimecres, doncs aquella setmana el cap de setmana seria el dilluns 13 i el dimarts 14 d’agost. És a dir, seria com si féssim dilluns 6, dimarts 7, dimecres 8, dijous 9, divendres 10, dia 11? És dissabte però es faria horari de dilluns, el dia 12 és diumenge però es faria horari de dimarts. D’aquesta manera, el dia 13, que seria dilluns, en realitat faríem l’horari de dissabte i el 14 el faríem com un diumenge quan hauria de ser dimarts, dimecres 15 (festiu), dijous 16 i continuant.

Què s’aconsegueix amb això? Tenir el dia festiu ‘quan toca’ i moure el cap de setmana que –normalment– ni ens va ni ens ve. Qui ho hauria de dir que els xinesos ens haurien d’ensenyar a fer festes... Ells sí que hi entenen d’”arraigo social”. En fi, hostes vingueren que de casa ens tragueren!

FRASE DE LA SETMANA
Aquesta setmana, us diem una frase del poeta anglès del segle XVI Thomas Tusser, tot i que una mica versionada:
<< No importa els badalls que facis abans de sortir a la nit.
Sinó els somriures que facis l’endemà al matí >>

HORARI INTEMPESTIU

EDITORIAL
Comencem el BPT d’aquesta setmana parlant d’horaris. I és que aquesta setmana se n’ha sentit molt a parlar de la liberalització dels horaris de les botigues. Hi ha qui aposta per donar llibertat total a cada botiguer si vol obrir en dia festiu o no. Hi ha qui opina que això és favorable a les grans superfícies... En fi, que hi ha tants gustos com colors.

A Montblanc, no tenim liberalització d’horaris. O sí? Per què quasi totes les botigues de la Vila Ducal tanquen en dilluns? Cal donar aquesta imatge de poble fantasma el primer dia de la setmana? És que potser és una normativa de l’Ajuntament que el dia de descans setmanal sigui dilluns?

I parlant de botigues tancades, sabríeu dir a quina hora obren? Aquest ja és un mal generalitzat d’aquest país –i no pas exclusiu de Montblanc–. Hi ha botigues que obren a les 9h (poques, però existeixen), n’hi ha que obren a 2/4 de 10 i altres a les 10h. Al migdia, però, la cosa es complica perquè n’hi ha que tanquen a la 1, a 2/4 de 2 o a les 2 i l’horari d’obertura per la tarda pot variar i passar de les 3, les 4, 2/4 de 5, les 5, 2/4 de 6 i fins i tot les 6! Esperpèntic! A quants us ha passat allò de mirar el rellotge i veure que són, per exemple, les 13:12h, i no saber si la botiga que tenim al cap estarà oberta o tancada... Lamentable, sí.

Ara passem aquest mateix problema a les nits; tots sabem que els pubs i discoteques no es comencen a omplir fins la 1 de la matinada, ja que molta gent va primer a fer un beure en un altre lloc. Això és cert, però també és veritat que tothom ha anat algun dia a les 23h o 23:30h al pub per fer un beure ben tranquil. Us imagineu que cada pub o discoteca tingués el seu horari d’obertura? Us imagineu arribar a les 12 de la nit a un pub i trobar-lo tancat amb un cartellet que digués “obrim a la 1h”. Seria fatal... Però encara hi ha una cosa pitjor que trobar aquest cartellet; és trobar un “Torno de seguida” a la porta d’una botiga i trobar-te la dependenta fent el cafè a la plaça. Això sí, xerrant amb la funcionària de torn de l’Excel·lentíssim Ajuntament...

Si fóssim musulmans, els tiraríem una sabata, precisament com avui fa 3 anys va fer-ho el periodista iraquià Muntadhar al-Zaidi al president dels EEUU George Bush durant una roda de premsa. Ho recordeu?

FRASE DE LA SETMANA
Aquesta setmana, la frase és un refrany popular que tots podríem dir alguna diumenge al aixecar-nos de llit amb aquell terrible mal de cap:
<< No sóc un inútil total; almenys serveixo com a mal exemple >>

ENTREVISTA A ERNEST CODINA (EXTRA FLAIX)

En el programa d'aquest passat dimecres dia 30 de novembre, vam tenir l'honor de comptar amb la presència del genial locutor i discjòquei Ernest Codina a les ones del 107 FM, arrel d'una entrevista que vam fer-li al programa Planet Dance de Ràdio Montblanc.

EL PERSONATGE
Ernest Codina té 26 anys i és el presentador del programa Extra Flaix de FlaixFM. Periodista nascut a Vic el novembre de 1985, és un dels molts locutors d'aquesta emissora que provenen de la comarca d'Osona.

Amb només quinze anys va entrar com a col·laborador a Ràdio Taradell i poc després començava una nova etapa a Ràdio Manlleu i al Canal Català Osona. A partir d'un concurs de locutors, va incorporar-se a FlaixFM on, en poc temps, s'ha convertit en un dels locutors més importants de l'emissora presentant programes de màxima audiència com el Calibre 45, el Flaix Matí i actualment l'Extra Flaix.

L'Ernest s'ha passejat per les millors discoteques de Catalunya amb les seves sessions famoses per l'estil tan carismàtic que té davant d'un micròfon i que proporcionen unes sessions molt divertides. La seva passió per la comunicació es nota en qualsevol cosa que faci; presentant una cançó a la ràdio, fent una subhasta en una festa major, escrivint al seu blog, fent una entrevista a la televisió, ...

L'ENTREVISTA
Planet Dance: Com va començar Ernest Codina en el món dels Djs?
Ernest Codina: Tard, als 17/18 anys com a lightjockey. Més tard, ja a FlaixFM, va començar a entrar en aquest món i va debutar a la discoteca Karibú.

PD: Dins del teu estil musical , t'has basat en algun Dj nacional o internacional per seguir els seus pasos?
EC: Sobretot en l'Abel Almena, que aleshores estava a la Millenium.

PD: Gaudeixes més amb les festes Flaix com les d'aquest cap de setmana passat a Reus (amb Juan Magan i Marsal Ventura) o quan punxes en solitari?
EC: Va ser una gran nit de festa i Juan Magan és un mestre.

PD: Un moment en què t’hagis sentit especial en la teva trajectòria com a Dj?
EC: Els Midnights, tots els seus festivals, i també a les Festes de Santa Tecla de Tarragona al Camp de Mart.

PD: Sabem que també et dediques al món de la ràdio, i que actualment estàs com a locutor de l'Extra Flaix a FlaixFM, ens agradaria saber si també vas comensar en una ràdio comarcal com Radio Montblanc, o com van ser els teus principis a la ràdio.
EC: Els inicis van ser a Ràdio Taradel, per passar posteriorment a Ràdio Manlleu i al Canal Català Osona.

PD: Sabem que ets un gran speaker, Dj, locutor de ràdio i fins i tot algun programa de televisió. Sinceramenr, amb què et quedes?
EC: El que millor sap fer i amb el què s'ho passa més bé és fent ràdio, que és la seva vocació.

PD: Per anar acabant... En una paraula:
Una cançó - "Full me", d'Ammia

Un menjar - Macarrons
Un actor - Ernest Villegas

Una actriu - Scarlett Johansson

Un discjòquei - Juan Magan, Abel Almena o Marsal Ventura

Una pel·lícula - Radio encubierta, de Richard Curtis

El que més t'agrada de tu mateix - Molt bon "tiu"!

El que menys - Hipocondríac

Més informació sobre Ernest Codina al seu blog: http://www.ernestcodina.wordpress.com/

Per cert, també vam celebrar a les instal·lacions de Ràdio Montblanc l'aniversari del director, presentador, locutor, showman, productor i discjòquei principal del programa Planet Dance (que ja compta amb 529 programes fets), DJ Na2. Felicitats!!